diumenge, 5 d’agost de 2012

Ascensió al Monteixo

Introducció

Avui ens endinsem a través de la Vall Farrera fins a arribar al Pla de la Selva per realitzar l’ascens al Monteixo passant pel llac d’Aixeus. Aquesta excursió presenta una vegetació molt frondosa als seus inicis que va disminuint a mida que l’altitud augmenta i el terreny es torna més rocós.

La dificultat d’aquest ascens és de nivell fàcil fins al llac d’Aixeus, però posteriorment el tram final fins al cim comporta una grimpada de major dificultat per la tartera de la vessant sud-oest del cim. Cal anar amb compte, doncs és un terreny de fort pendent i molt lliscós. Segons el nostre nivell, l’excursió pot consistir en una visita al llac que pot ser ampliada amb la culminació del cim si estem prou preparats.

El camí comença a una altitud de 2.075 metres, passant pel llac d’Aixeus a 2.370 metres i arribant al cim del Monteixo de 2.905 metres. L’ascens comporta un desnivell de 830 metres amb un recorregut de 3,6 km que resulten en un desnivell absolut de 1.660 metres i una longitud absoluta de 7,2 km (veure recorregut).

La durada oficial de la ruta és de 5-5.30 hores, tot i que nosaltres amb 4 hores i 20 minuts l’hem dut a terme. La forma física marca molt el temps degut al fort desnivell.


La ruta

Després de donar voltes per camins de 4x4, que surten del final del poble d’Àreu, trobem un senyal que ens havíem passat de llarg. Aquest ens indica el camí fins a l'aparcament del Monteixo. Després de l’experiència decidim gravar a la baixada el recorregut amb GPS per si algú vol realitzar la ruta que pugui seguir-la amb facilitat (veure recorregut en 4x4).

Un cop hem aparcat el cotxe trobem senyals molt clars que ens indiquen el camí.



En breu passem un pont de fusta que deixem enrere a mà esquerra. Passat el pont s’acaben els senyals i haurem de cercar les fites (petites acumulacions de pedres visibles a certa distància amb forma piramidal) per poder seguir pel camí.



Posteriorment, la ruta és prou intuïtiva però amb un fort pendent. Seguim amb comoditat veient com els petits rius d’Aixeus surten i s’amaguen de entre les roques i la flora de la muntanya.



En menys de 50 minuts arribem al llac d’Aixeus on també s’hi pot observar el que sembla ser una petita estació meteorològica o controladora dels cabals d’aigua.


Fa un dia esplèndid, des d’aquí ja veiem el cim, no es veu cap núvol al cel, però tot i això, a l’ombra fa fresca. Estem a uns 12º C. Després d’una parada per observar el llac i menjar un préssec, seguim el camí marcat per les fites.

El camí comença a ser força rocós, voregem el cim i encarem l’última pujada per la vessant sud-oest. En aquest punt no queda massa clar per on seguir l’ascens, doncs hi ha molt poques fites que es confonen amb les pròpies roques de la tartera. Finalment, decidim pujar recte fins al cim.

Gràcies a la nostra petita afició a l’escalada, la grimpada resulta senzilla i en breu arribem a capturar el nostre objectiu. Ja som al cim!

A dalt ens trobem amb l’únic excursionista que veiem al llarg de tot el dia amb qui comentem la típica jugada de les muntanyes, llacs i altres que podem veure des d’aquí dalt: la Pica d’Estats amb els llacs de Sotllo i d’Estat, el Mont Roig, el camí de Tor, l’Aneto... Estem al bell mig de tot envoltats per les diferents valls de la zona.

Després de 10 minuts contemplant la immensitat comencem el descens. Ara sí que trobem el que sembla ser un petit camí que va apareixent i desapareixent al llarg de la tartera. El seguim fins trobar les fites que havíem seguit de pujada i arribem de nou al llac. Aquest vegada ens acostem a tocar l’aigua i comprovar que està ben freda!



En breu, iniciem el descens final a l'aparcament i arribem al cotxe on ens esperen uns entrepans ben bons. L’excursió ha sigut intensa però molt gratificant: en ser una zona força aïllada i no excessivament accessible s’hi respira tranquil·litat. Hem pogut desconnectar totalment del món mentre fèiem una estona d’esport i ens tornàvem a adonar de com de petit és l’ésser humà envers la immensitat de les rugositats del planeta Terra que anomenem muntanyes.



Introducción

Hoy nos adentramos a través de Vall Farrera hasta llegar a Pla de la Selva para realizar la ascensión al Monteixo pasando por el lago de Aixeus. Esta excursión presenta una vegetación muy frondosa en sus inicios que va disminuyendo a medida que la altitud aumenta y el terreno se vuelve más rocoso.

La dificultad de esta ascensión es de nivel fácil hasta el lago de Aixeus, pero posteriormente el tramo final hasta la cima comporta una trepada de mayor dificultad por la tartera de la vertiente suroeste de la cima. Hay que ir con cuidado, pues es un terreno de fuerte pendiente y muy resbaladizo. Según nuestro nivel, la excursión puede consistir en una visita al lago que puede ser ampliada con la culminación a la cima si estamos suficientemente preparados.

El camino empieza a una altitud de 2.075 metros, pasando por el lago de Aixeus de 2.370 metros y llegando a la cima del Monteixo de 2.905 metros. La ascensión comporta un desnivel de 830 metros con un recorrido de 3,6 km que resultan en un desnivel absoluto de 1.660 metros y una longitud absoluta de 7,2 km (ver recorrido).

La durada oficial de la ruta es de 5-5.30 horas, aunque nosotros con 4 horas y 20 minutos la hemos llevado a cabo. La forma física marca mucho el tiempo a causa del fuerte desnivel.


La ruta

Después de dar vueltas por caminos de 4x4, que salen del final del pueblo de Àreu, encontramos una señal que habíamos pasado de alto. Ésta nos indica el camino hasta el aparcamiento del Monteixo. Después de la experiencia decidimos grabar a la bajada el recorrido con GPS por si alguien quiere realizar la ruta que pueda seguirla con facilidad (ver recorrido en 4x4).

Una vez hemos aparcado el coche encontramos señales muy claras que nos indican el camino.

En breve pasamos un puente de madera que dejamos atrás a mano izquierda. Pasado el puente terminan las señales y tendremos que buscar los hitos (pequeñas acumulaciones de piedras visibles a cierta distancia con forma piramidal) para poder seguir el camino.

Posteriormente, la ruta es suficientemente intuitiva pero con una fuerte pendiente. Seguimos con comodidad viendo como los pequeños ríos de Aixeus salen y se esconden entre las rocas y la flora de la montaña.

En menos de 50 minutos llegamos al lago de Aixeus donde también se puede observar lo que parece ser una pequeña estación metereológica o controladora de los cabales de agua.

Es un día espléndido, desde aquí ya vemos la cima, no se ve ninguna nube en el cielo, pero a pesar de ello, en la sombra hace fresco. Estamos a unos 12º C. Después de una parada para observar el lago y comernos un melocotón, seguimos el camino marcado por los hitos.

El camino comienza a ser bastante rocoso, rodeamos la cima y encaramos la última subida por la vertiente suroeste. En este punto no queda muy claro por donde seguir la ascensión, pues hay muy pocos hitos que se confunden con las propias rocas de la tartera. Finalmente, decidimos subir recto hasta la cima.

Gracias a nuestra pequeña afición a la escalada, la trepada resulta sencilla y en breve llegamos a capturar nuestro objetivo. ¡Ya estamos en la cima!

Arriba nos encontramos al único excursionista que vemos a lo largo de todo el día, con quien comentamos la típica jugada de las montañas, lagos y otros que se pueden ver desde aquí arriba: la Pica d'Estats con los lagos de Sotllo y de Estat, el Mont Roig, el camino de Tor, el Aneto... Estamos en medio de todo rodeados por los diferentes valles de la zona.

Después de 10 minutos contemplando la immensidad comenzamos el descenso. Ahora sí que encontramos lo que parece un pequeño camino que va apareciendo y desapareciendo a lo largo de la tartera. Lo seguimos hasta encontrar los hitos que habíamos seguido de subida y llegamos de nuevo al lago. Esta vez nos acercamos a tocar el agua y comprobar que está ¡muy fría!

En breve, iniciamos el descenso final al aparcamiento y llegamos al coche donde nos esperan unos buenos bocadillos. La excursión ha sido intensa pero muy gratificante: al ser una zona bastante aislada y no excesivamente accesible se respira tranquilidad. Hemos podido desconectar totalmente del mundo mientras practicábamos un poco de deporte y nos volvíamos a dar cuenta de lo pequeño que es el ser humano frente la immensidad de las rugosidades del planeta Tierra que llamamos montañas.




Introduction

Today we move through Vall Farrera up to Pla de la Selva for climbing to Monteixo through Lake of Aixeus. This tour has a very lush vegetation in the beginning that decreases as the altitude increases and the terrain becomes more rocky.


The difficulty of this ascent is easy to Lake of Aixeus, but then the final stretch to the summit involves a more difficult climb through the rocks in the  southwest slope of the summit. You have to be careful because it is a steep and very slippery land. According to our level, the tour may include a visit to the lake that can be expanded with the completion to the top if we are prepared enough.

The trail starts at an altitude of 2,075 metres, but increases to 2,370 metres in the lake of Aixeus and rising to the top of Monteixo it reaches the 2,905 metres. The ascent involves a climb of 830 metres with a distance of 3.6 km resulting in an absolute gap of 1,660 metres and total length of 7.2 km (view route).


The official duration of the route is 5-5.30 hours, although we did it in 4 hours and 20 minutes. The fitness sets the duration according to the steep slope.


The route

After driving around the 4x4 roads, that leave from the end of the village of Àreu, we found out that we had not seen a signal. This shows us the way to the parking of Monteixo. After the experienc,e we decided to record the way back with the GPS in case anyone wants to take the route so that you can easily follow it (see 4x4 route).

Once the car is parked, we find very clear signals that show us the way to follow.

Soon we cross a wooden bridge that we leave back on our left. After the bridge the signals end and we have to start looking for the milestones (small accumulations of stones with pyramidal shape visible at a certain distance) to follow the way.


After, the path is intuitive enough but with a steep slope. We comfortably watching the small rivers of Aixeus going out and hiding among the rocks and the flora of the mountain.


In less than 50 minutes we arrive to Lake of Aixeus, where it is also possible to see something that looks like a small weather station or controller of the water sanes.


It's a beautiful day, and see the top from here, there is no clouds in the sky, but nevertheless, in the shade is cool. The temperature is about 12 º C. After a stop to see the lake and eat a peach, we follow the path marked by milestones.


The path starts to be quite rocky, we go around the top and face the final climb up on the southwest slope. At this point it is not clear where to continue climbing, as there are very few milestones and blend into the rocks. Finally, we decide to go straight up to the top.

Thanks to our little love of climbing, the climb is easy and soon we capture our goal.We are on top!


On the top we find the only hiker we have seen along the whole day, with whim we discuss about the typical move of the mountains, lakes and others that can see from here: Pica d'Estats with lakes Estat and Sotllo, Mont Roig, Tor road, Aneto... We are in the midst of all surrounded by the valleys of the area.

After 10 minutes contemplating the immensity we begin the descent. Now we can find what looks like a small road that goes appearing and disappearing over the rocks. We follow it to find the milestones that we followed on the way up and get back to the lake. This time we get closer to touch the water and check that it is very cold!

Soon, we begin the final descent to the car park, where a couple of good sandwiches are waiting for us. The tour has been intense but very rewarding: as it is a fairly isolated area and not very accessible it is possible to breath pacefully. We were able to completely disconnect from the world at the same time we practiced some sport and onace again realized how small the human is against the immensity of the roughness of the planet Earth that we call mountains.