Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esports. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esports. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de març del 2014

Fi de festa al Bosc de Virós


L'hivern s'acaba i BalmesBlancs organitza un Fi de festa al Bosc de Virós els dies 5 i 6 d'abril. Podreu gaudir de l'últim cap de setmana blanc de la temporada amb raquetes, esquí, música i molt més! Natura i esport durant el dia i festa a la nit! Diversió? Sempre! Més info

El invierno termina y BalmesBlancs organiza un Fin de fiesta en el Bosc de Virós los días 5 y 6 de abril. Podréis disfrutar del último fin de semana blanco de la temporada con raquetas, esquí, música ¡y mucho más! ¡Naturaleza y deporte durante el día y fiesta por la noche! ¿Diversión? ¡Siempre! Más info

Winter is almost gone and BalmesBlancs organizes a a Finale party in Bosc de Virós on 5th and 6th April. You can enjoy the last white weekend of the season with snowshoeing, ski, music and much more! Nature and sport during the day and party at night! Fun? Always! More info

dilluns, 25 de novembre del 2013

Masterclass Cicloindoor


El proper 30 de novembre es farà una Masterclass Cicloindoor al Poliesportiu de Sort. Els horaris són: de 16h a 16.50h, de 17h a 17.50h i de 18h a 18.50h. La sessió costa 5€ i les places són limitades a 12 alumnes per sessió.

El próximo 30 de noviembre se hará una Masterclass Cicloindoor en el Polideportivo de Sort. Los horario son: de 16h a 16.50h, de 17h a 17.50h y de 18h a 18.50h. La sesión cuesta 5€ y las plaza son limitadas a 12 alumnos por sesión.

Next 30th November a Cicloindoor Masterclass will be held in the Sport Centre of Sort. The schedule is: from 4pm to 4.50pm, from 5pm to 5.50pm and from 6pm to 6.50pm. The session costs 5€ and room is limited to 12 pupils per session.

divendres, 28 de juny del 2013

Pedalada nocturna Lo Pamano 2013

La Pedalada nocturna Vall d'Àssua Lo Pamano es realitzarà a Llessui dissabte 29 de juy. Aquesta cursa, oberta a tothom, té un recorregut de 28,04 km amb un desnivell de 785 m que s'ha de realitzar en un màxim de 2 hores i 15 minuts. A la seva pàgina web hi ha més informació. 

Vall d'Àssua
La Pedalada nocturna Vall d'Àssua Lo Pamano se realizará en Llessui el sábado 29 de junio. Esta carrera, abierta a todo el mundo, tiene un recorrido de 28,04 km con un desnivel de 785 m que se debe realizar en un máximo de 2 horas y 15 minutos. En su página web hay más información. 

Pedalada nocturna Vall d'Àssua Lo Pamano will take place in Llessui on Saturday 29th June. This race, opened to everyone, has 28.04 km of distance with 785 m ascent and has to be finished in 2 hours and 15 minuts the most. There is more information on its website.

divendres, 24 de maig del 2013

3ª Copa d' Espanya de la Lliga d'eslàlom olímpic "Manuel Fonseca"


Aquest cap de setmana es celebrarà la 3ª Copa d' Espanya de la Lliga d'eslàlom olímpic "Manuel Fonseca" a Sort. Més info: 973 620 010

Este fin de semana se celebrará la 3 ª Copa de España de la Liga de slalom olímpico "Manuel Fonseca" en Sort. Más info: 973 620 010

This weekend the 3rd Spanish Cup of the Slalom Olympic League "Manuel Fonseca" will be held in Sort. More info: 0034 973 620 010

divendres, 24 d’agost del 2012

Torneig de Bitlles de Llavorsí 2012


Demà 25 d'agost tindrà lloc el Torneig de Bitlles de Llavorsí d'enguany. Es realitzarà a l'esplanada del càmping a les 18h.

Mañana 25 de agosto tendrá lugar el Torneo de Bolos de Llavorsí de este año. Se llevará a cabo en la explanada del cámping a las 18h.

Tomorrow 25th August this year Bowling Tournament in Llavorsí will be held. It will be celebrated in the camping's esplanade at 6pm.

dimarts, 14 d’agost del 2012

Pla de Boavi

Introducció

El Pla de Boavi, com el seu nom indica, és un pla paradisíac envoltat de muntanyes d’on sorgeixen de manera aleatòria rierols pressumptuosos entre els camins que acabaran formant part del riu Noguera de Cardós.

La seva flora està formada principalment pel pi roig, el pi negre i avets. Aquesta flora es veu combinada amb l’activitat humana de la ramaderia, que deixa una clara marca en alguns indrets del territori. Tanmateix, aquesta activitat ajuda a conservar net en general el sotabosc del pla.

Gràcies al poc desnivell del pla i a la força amb què el paisatge absorbeix les persones és un lloc idíl·lic per anar a passejar en família amb els infants i gaudir de la natura. No hi ha cap recorregut específic, però anar i tornar fins al l’altre extrem del pla situat a uns 1400 metres d’altitud suposa una distància de 5 km amb un desnivell mínim de 100 metres (veure recorregut).


La ruta

Ens llevem i fa un temps esplèndid. Tot i haver tingut ahir un dia esportivament complet amb escalda i partit de futbol i estar un xic cansats, no volem desaprofitar el sol que fa. Així doncs, decidim sortir amb la càmera de fotos a fer un tomb per algun indret tranquil que ens permeti estirar les cames durant una estona: el Pla de Boavi.

Agafem el cotxe i arribem a Tavascan. Allà veiem les indicacions que marquen el camí direcció el Pla de Boavi. Seguim per una carretera no asfaltada fins a arribar a un barrera que ens talla el pas i ens indica l'inici del camí.


Comencem a caminar i ja ens trobem amb nombrosos rierols que surten per les parets rocoses que ens envolten. Ens fa sentir com nens petits el fet d'haver de sortejar aquests rierols creuant-los per damunt de pedres que sobresurten del baixíssim nivell de l’aigua.

A mida que avancem el pla es va obrint cada vegada més al davant nostre oferint diferents propostes fotogràfiques a les que no ens podem resistir. Sense adonar-nos-en avancem molt a poc a poc ja que ens entretenim fotografiant i perdem força temps.



Finalment arribem a una gran esplanada on pastura un ramat de vaques.


Passat aquest “descampat” ens trobem amb el Pont de Boavi, que marca el final del pla. A partir d’aquí el GR11 segueix i ens ofereix diferents rutes cap a diversos llacs i fins i tot la possibilitat d’arribar al Pla de Boet. Ens endinsem uns metres dins aquest recorregut per deixar-nos absorbir per un camí estret, que trenca radicalment amb el paisatge que ens havia acompanyat fins el moment, on els arbres fan de sostre i pràcticament no deixen passar els rajos de sol. Finalment, al cap d’uns 500 metres, decidim fer mitja volta i deixar els altres possibles recorreguts per un dia que ens llevem amb més temps i energies.


Ha sigut una excursió amb un ritme molt diferent a les fetes durant els últims dies, però hem gaudit de la “Matter Natura”  des d'un altre punt de vista molt romàntic.




Introducción

El Pla de Boavi, como su nombre indica, es una llanura paradisíaca rodeada de montañas de donde surgen de manera aleatoria arroyos presuntuosos entre los caminos que acabaran formando parte del río Nogera de Cardós.

Su flora est formada principalmente por el pino rojo, el pino negro y abetos. Esta flora se ve combinada con la actividad humana de la ganadería, que deja una clara marca en algunos lugares del territorio. Sin embargo, esta actividad ayuda a conservar limpio en general el sotobosque de la llanura.

Gracias al poco desnivel de la llanura y a la fuerza con la que el paisaje absorve a las personas es un lugar idílico para ir a pasear en familia con niños y disfrutar de la naturaleza. No hay ningún recorrido específico, pero ir y venir hasta el otro extremo de la llanura situada a unos 1400 metros de altitud supone una distancia de 5 km con un desnivel de 100 metros (ver recorrido).


La ruta

Nos levantamos y hace un tiempo espléndido. A pesar de haber tenido ayer un día deportivamente completo con escalada y partido de fútbol y estar un poco cansados, no queremos desprovechar el sol que hace. De esta manera, decidimos salir con la cámara de fotos a dar una vuelta por algún lugar tranquilo que nos permita estirar las piernas durante un rato: el Pla de Boavi.

Tomamos el coche y llegamos a Tavascan. Allí vemos las indicaciones que marcan el camino en dirección al Pla de Boavi. Seguimos por una carretera no asfaltada hasta llegar a una barrera que nos corta el paso y nos indica el inicio del camino.

Comenzamos a caminar y nos encontramos con numerosos arroyos que salen de la paredes rocosas que nos envuelven. Nos hace sentir como niños pequeños el hecho de haber sorteado estos arroyos, cruzándolos por encima de las piedras que sobresalen del bajísimo nivel del agua.

A nuestro paso se va abriendo cada vez más la llanura ofreciéndonos diferentes propuestas fotográficas a las que no nos podemos resistir. Sin darnos cuenta avanzamos muy poco a poco ya que nos entretenemos fotografiando y perdemos bastante tiempo.

Finalmente, llegamos a una gran llanura donde pasta un rebaño de vacas.

Pasado este "descampado" nos encontramos con el Puente de Boavi, que marca el final de la llanura. A partir de aquí el GR11 sigue y nos ofrece diferentes rutas hacia diferentes lagos e incluso la posibilidad de llegar al Pla de Boet. Nos adentramos unos metros dentro de este recorrido para dejarnos absorver por un camino estrecho, que rompe radicalmente con el paisaje que nos habia acompañado hasta el momento, donde los árboles nos hacen de techo y prácticamente no dejan pasar los rayos del sol. Finalmente, a unos 500 metros, decidimos dar media vuelta y dejar los otros posibles recorridos para una día que nos levantemos con más tiempo y energías.

Ha sido una excursión con un ritmo muy diferente a las hechas durante los últimos días, pero hemos disfrutado de la "Matter Natura" desde otro punto de vista muy romántico.



Introduction

Pla de Boavi, as its name indicates, is a paradisiac plain surrounded by mountains where randomly rise streams between the path that will form part of the river Noguera de Cardós. 

Its flora i mainly compound of scots pine, black pine and firs. This flora is combined with the human activity of livestock, which leaves a clear landmark in some parts of the territory. Nevertheless, this activity helps to preserve the undergrowth of the plane generally clean.

Thanks to the little drop of the plane and the strength the landscape absorbs people, it is an idyllic place to go for a walk with the children in family and enjoy nature. There is not a specific route, but going and coming back from the other side of the plane located approximately 1400 meters means a distance of 5 km with a minimum slope of 100 meters (view route).


The route

We wake up and the weather is wonderful. Despite yesterday was a very complete sporty day with climbing and soccer game and that we are a bit tired, we don't want to waste the sun. Then, we decide to go for a walk with the photo camera  somewhere peaceful so that we can stretch our legs for a while: Pla de Boavi.

We take the car and get to Tavascan. There we find some directions that show the way to Plan de Boavi. We follow a track until we get to a barrier that interrupts the path and indicates the beginning of the route.

We start to walk and soon find many streams that leave from the rocky walls around us. We feel like children as we have to jump over stones that stand out the extremely low water to cross and avoid it.

As we move forward the plane opens more every thine in front of us offering different photographic approaches to which we can not resist. Not realizing we keep moving forward very slowly as we entertain taking pictures and losing quite a lot of time.

We finally arrive to a big esplanade where a herd of cows grazes.

After this "empty land" we find the Bridge of Boavi, which marks the end of the plane. From here, the GR11 follows and offers different routes to different lakes, even the possibility of arriving to Pla de Boet. We go deeper in this route for some metres so that the narrow path can absorb us; it breaks radically with the landscape that had accompanied us until now, where trees are the ceiling and do not let the sunlight go in. Finally, after about 500 metres, we decide to go back and leave the other routes for another day that we wake up with more time and energy.

It was a tour with a very different rate to those made in the recent days, but we enjoyed the "Matter Natura" from another very romantic point of view.


dissabte, 11 d’agost del 2012

Bosc d'Arnui i Bordes, ruta bona


Dies enrere us explicàvem la nostra aventura al Bosc i les Bordes d'Arnui. Com sabeu, vam tenir problemes en trobar la ruta. És per això que ara que hi hem tornat, aprofitem per compartir amb vosaltres la ruta correcta. Esperem que us sigui útil!

Días atrás os contábamos nuestra aventura por el Bosque y las Bordas de Arnui. Como sabéis, tuvimos problemas para encontrar la ruta. Es por ello que ahora que hemos vuelto, aprovechamos para compartir con vosotros la ruta correcta. ¡Esperamos que os sea útil!

Some days ago we were telling our adventure through Arnui Forest and Barns. As you already know, we had some problems in finding the route. That's why now that we went back there again, we want to share with you the correct route. Hope it is useful!

diumenge, 5 d’agost del 2012

Ascensió al Monteixo

Introducció

Avui ens endinsem a través de la Vall Farrera fins a arribar al Pla de la Selva per realitzar l’ascens al Monteixo passant pel llac d’Aixeus. Aquesta excursió presenta una vegetació molt frondosa als seus inicis que va disminuint a mida que l’altitud augmenta i el terreny es torna més rocós.

La dificultat d’aquest ascens és de nivell fàcil fins al llac d’Aixeus, però posteriorment el tram final fins al cim comporta una grimpada de major dificultat per la tartera de la vessant sud-oest del cim. Cal anar amb compte, doncs és un terreny de fort pendent i molt lliscós. Segons el nostre nivell, l’excursió pot consistir en una visita al llac que pot ser ampliada amb la culminació del cim si estem prou preparats.

El camí comença a una altitud de 2.075 metres, passant pel llac d’Aixeus a 2.370 metres i arribant al cim del Monteixo de 2.905 metres. L’ascens comporta un desnivell de 830 metres amb un recorregut de 3,6 km que resulten en un desnivell absolut de 1.660 metres i una longitud absoluta de 7,2 km (veure recorregut).

La durada oficial de la ruta és de 5-5.30 hores, tot i que nosaltres amb 4 hores i 20 minuts l’hem dut a terme. La forma física marca molt el temps degut al fort desnivell.


La ruta

Després de donar voltes per camins de 4x4, que surten del final del poble d’Àreu, trobem un senyal que ens havíem passat de llarg. Aquest ens indica el camí fins a l'aparcament del Monteixo. Després de l’experiència decidim gravar a la baixada el recorregut amb GPS per si algú vol realitzar la ruta que pugui seguir-la amb facilitat (veure recorregut en 4x4).

Un cop hem aparcat el cotxe trobem senyals molt clars que ens indiquen el camí.



En breu passem un pont de fusta que deixem enrere a mà esquerra. Passat el pont s’acaben els senyals i haurem de cercar les fites (petites acumulacions de pedres visibles a certa distància amb forma piramidal) per poder seguir pel camí.



Posteriorment, la ruta és prou intuïtiva però amb un fort pendent. Seguim amb comoditat veient com els petits rius d’Aixeus surten i s’amaguen de entre les roques i la flora de la muntanya.



En menys de 50 minuts arribem al llac d’Aixeus on també s’hi pot observar el que sembla ser una petita estació meteorològica o controladora dels cabals d’aigua.


Fa un dia esplèndid, des d’aquí ja veiem el cim, no es veu cap núvol al cel, però tot i això, a l’ombra fa fresca. Estem a uns 12º C. Després d’una parada per observar el llac i menjar un préssec, seguim el camí marcat per les fites.

El camí comença a ser força rocós, voregem el cim i encarem l’última pujada per la vessant sud-oest. En aquest punt no queda massa clar per on seguir l’ascens, doncs hi ha molt poques fites que es confonen amb les pròpies roques de la tartera. Finalment, decidim pujar recte fins al cim.

Gràcies a la nostra petita afició a l’escalada, la grimpada resulta senzilla i en breu arribem a capturar el nostre objectiu. Ja som al cim!

A dalt ens trobem amb l’únic excursionista que veiem al llarg de tot el dia amb qui comentem la típica jugada de les muntanyes, llacs i altres que podem veure des d’aquí dalt: la Pica d’Estats amb els llacs de Sotllo i d’Estat, el Mont Roig, el camí de Tor, l’Aneto... Estem al bell mig de tot envoltats per les diferents valls de la zona.

Després de 10 minuts contemplant la immensitat comencem el descens. Ara sí que trobem el que sembla ser un petit camí que va apareixent i desapareixent al llarg de la tartera. El seguim fins trobar les fites que havíem seguit de pujada i arribem de nou al llac. Aquest vegada ens acostem a tocar l’aigua i comprovar que està ben freda!



En breu, iniciem el descens final a l'aparcament i arribem al cotxe on ens esperen uns entrepans ben bons. L’excursió ha sigut intensa però molt gratificant: en ser una zona força aïllada i no excessivament accessible s’hi respira tranquil·litat. Hem pogut desconnectar totalment del món mentre fèiem una estona d’esport i ens tornàvem a adonar de com de petit és l’ésser humà envers la immensitat de les rugositats del planeta Terra que anomenem muntanyes.



Introducción

Hoy nos adentramos a través de Vall Farrera hasta llegar a Pla de la Selva para realizar la ascensión al Monteixo pasando por el lago de Aixeus. Esta excursión presenta una vegetación muy frondosa en sus inicios que va disminuyendo a medida que la altitud aumenta y el terreno se vuelve más rocoso.

La dificultad de esta ascensión es de nivel fácil hasta el lago de Aixeus, pero posteriormente el tramo final hasta la cima comporta una trepada de mayor dificultad por la tartera de la vertiente suroeste de la cima. Hay que ir con cuidado, pues es un terreno de fuerte pendiente y muy resbaladizo. Según nuestro nivel, la excursión puede consistir en una visita al lago que puede ser ampliada con la culminación a la cima si estamos suficientemente preparados.

El camino empieza a una altitud de 2.075 metros, pasando por el lago de Aixeus de 2.370 metros y llegando a la cima del Monteixo de 2.905 metros. La ascensión comporta un desnivel de 830 metros con un recorrido de 3,6 km que resultan en un desnivel absoluto de 1.660 metros y una longitud absoluta de 7,2 km (ver recorrido).

La durada oficial de la ruta es de 5-5.30 horas, aunque nosotros con 4 horas y 20 minutos la hemos llevado a cabo. La forma física marca mucho el tiempo a causa del fuerte desnivel.


La ruta

Después de dar vueltas por caminos de 4x4, que salen del final del pueblo de Àreu, encontramos una señal que habíamos pasado de alto. Ésta nos indica el camino hasta el aparcamiento del Monteixo. Después de la experiencia decidimos grabar a la bajada el recorrido con GPS por si alguien quiere realizar la ruta que pueda seguirla con facilidad (ver recorrido en 4x4).

Una vez hemos aparcado el coche encontramos señales muy claras que nos indican el camino.

En breve pasamos un puente de madera que dejamos atrás a mano izquierda. Pasado el puente terminan las señales y tendremos que buscar los hitos (pequeñas acumulaciones de piedras visibles a cierta distancia con forma piramidal) para poder seguir el camino.

Posteriormente, la ruta es suficientemente intuitiva pero con una fuerte pendiente. Seguimos con comodidad viendo como los pequeños ríos de Aixeus salen y se esconden entre las rocas y la flora de la montaña.

En menos de 50 minutos llegamos al lago de Aixeus donde también se puede observar lo que parece ser una pequeña estación metereológica o controladora de los cabales de agua.

Es un día espléndido, desde aquí ya vemos la cima, no se ve ninguna nube en el cielo, pero a pesar de ello, en la sombra hace fresco. Estamos a unos 12º C. Después de una parada para observar el lago y comernos un melocotón, seguimos el camino marcado por los hitos.

El camino comienza a ser bastante rocoso, rodeamos la cima y encaramos la última subida por la vertiente suroeste. En este punto no queda muy claro por donde seguir la ascensión, pues hay muy pocos hitos que se confunden con las propias rocas de la tartera. Finalmente, decidimos subir recto hasta la cima.

Gracias a nuestra pequeña afición a la escalada, la trepada resulta sencilla y en breve llegamos a capturar nuestro objetivo. ¡Ya estamos en la cima!

Arriba nos encontramos al único excursionista que vemos a lo largo de todo el día, con quien comentamos la típica jugada de las montañas, lagos y otros que se pueden ver desde aquí arriba: la Pica d'Estats con los lagos de Sotllo y de Estat, el Mont Roig, el camino de Tor, el Aneto... Estamos en medio de todo rodeados por los diferentes valles de la zona.

Después de 10 minutos contemplando la immensidad comenzamos el descenso. Ahora sí que encontramos lo que parece un pequeño camino que va apareciendo y desapareciendo a lo largo de la tartera. Lo seguimos hasta encontrar los hitos que habíamos seguido de subida y llegamos de nuevo al lago. Esta vez nos acercamos a tocar el agua y comprobar que está ¡muy fría!

En breve, iniciamos el descenso final al aparcamiento y llegamos al coche donde nos esperan unos buenos bocadillos. La excursión ha sido intensa pero muy gratificante: al ser una zona bastante aislada y no excesivamente accesible se respira tranquilidad. Hemos podido desconectar totalmente del mundo mientras practicábamos un poco de deporte y nos volvíamos a dar cuenta de lo pequeño que es el ser humano frente la immensidad de las rugosidades del planeta Tierra que llamamos montañas.




Introduction

Today we move through Vall Farrera up to Pla de la Selva for climbing to Monteixo through Lake of Aixeus. This tour has a very lush vegetation in the beginning that decreases as the altitude increases and the terrain becomes more rocky.


The difficulty of this ascent is easy to Lake of Aixeus, but then the final stretch to the summit involves a more difficult climb through the rocks in the  southwest slope of the summit. You have to be careful because it is a steep and very slippery land. According to our level, the tour may include a visit to the lake that can be expanded with the completion to the top if we are prepared enough.

The trail starts at an altitude of 2,075 metres, but increases to 2,370 metres in the lake of Aixeus and rising to the top of Monteixo it reaches the 2,905 metres. The ascent involves a climb of 830 metres with a distance of 3.6 km resulting in an absolute gap of 1,660 metres and total length of 7.2 km (view route).


The official duration of the route is 5-5.30 hours, although we did it in 4 hours and 20 minutes. The fitness sets the duration according to the steep slope.


The route

After driving around the 4x4 roads, that leave from the end of the village of Àreu, we found out that we had not seen a signal. This shows us the way to the parking of Monteixo. After the experienc,e we decided to record the way back with the GPS in case anyone wants to take the route so that you can easily follow it (see 4x4 route).

Once the car is parked, we find very clear signals that show us the way to follow.

Soon we cross a wooden bridge that we leave back on our left. After the bridge the signals end and we have to start looking for the milestones (small accumulations of stones with pyramidal shape visible at a certain distance) to follow the way.


After, the path is intuitive enough but with a steep slope. We comfortably watching the small rivers of Aixeus going out and hiding among the rocks and the flora of the mountain.


In less than 50 minutes we arrive to Lake of Aixeus, where it is also possible to see something that looks like a small weather station or controller of the water sanes.


It's a beautiful day, and see the top from here, there is no clouds in the sky, but nevertheless, in the shade is cool. The temperature is about 12 º C. After a stop to see the lake and eat a peach, we follow the path marked by milestones.


The path starts to be quite rocky, we go around the top and face the final climb up on the southwest slope. At this point it is not clear where to continue climbing, as there are very few milestones and blend into the rocks. Finally, we decide to go straight up to the top.

Thanks to our little love of climbing, the climb is easy and soon we capture our goal.We are on top!


On the top we find the only hiker we have seen along the whole day, with whim we discuss about the typical move of the mountains, lakes and others that can see from here: Pica d'Estats with lakes Estat and Sotllo, Mont Roig, Tor road, Aneto... We are in the midst of all surrounded by the valleys of the area.

After 10 minutes contemplating the immensity we begin the descent. Now we can find what looks like a small road that goes appearing and disappearing over the rocks. We follow it to find the milestones that we followed on the way up and get back to the lake. This time we get closer to touch the water and check that it is very cold!

Soon, we begin the final descent to the car park, where a couple of good sandwiches are waiting for us. The tour has been intense but very rewarding: as it is a fairly isolated area and not very accessible it is possible to breath pacefully. We were able to completely disconnect from the world at the same time we practiced some sport and onace again realized how small the human is against the immensity of the roughness of the planet Earth that we call mountains.

dimecres, 25 de juliol del 2012

Estany de Gerber


Introducció

Aquesta vegada, amb la finalitat de satisfer la curiositat d’un parell d’amics italians, hem fet una ruta fàcil, entretinguda i amb una relació esforç/recompensa paisatgística molt gran pels amants dels estanys i les zones amb força vegetació. Hem visitat l’Estany de Gerber, situat a 2.165 metres d’alçada.

La ruta consisteix en un trajecte de 3,15 km d’anada amb un desnivell de 335 metres. La tornada és realitza pel mateix camí, per tant el recorregut total és de 6’3 km amb un desnivell absolut de 670 metres (veure recorregut). La durada aproximada és  de 3 hores i 30 minuts tenint en compte les diferents parades dutes a terme en els diferents estanys que ens trobem pel camí per gaudir de la natura i fer fotografies.


La ruta

Seguim la carretera C-28 pujant pel Port de la Bonaigua i ens aturem a l'aparcament de l’accés de l’estació d’esquí de Baqueira Beret que té a la vesant sud, a mitja vall.

Trobar l'inici de la ruta ha resultat fàcil ja que només hi ha un cartell, el qual ens indica la direcció del camí. Aquest és fàcil de seguir, doncs queda molt ben marcat amb el pas de la gent. És una zona molt freqüentada sobretot a l’estiu a causa de la facilitat i bellesa de la caminada.

En menys de 30 minuts i a un pas no gaire accelerat arribem a un primer estany idíl·lic, envoltat d’arbres i protegit per libèl·lules d’un blau metàl·lic lluent. S’hi pot apreciar una bona varietat de flora i fauna.

Després d’un breu descans seguim per la dreta de l'estany, on trobem un camí que canvia el seu aspecte. Deixem de caminar entre arbres i ensopeguem amb un conjunt de roques que ens guien fins a l'Estany Petit de Gerber, on arribem en uns 20 minuts.



Sense aturar-nos seguim els camí de roques i en 10 minuts més, després de vorejar el segon estany per l’esquerra, arribem a l’Estany de Gerber. És un paisatge digne d’admirar, amb molta verdor a la vora de l’aigua, però envoltat de cims rocosos on encara s’hi observa alguna clapa de neu tot i ser a ple estiu.

Aprofitem per fer una llarga aturada, ens descalcem i posem els peus en remull per refrescar-nos. No ens hi podem banyar, doncs estem en una zona situada dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu i queda totalment prohibit.

Després de fer algunes fotografies i gaudir de les vistes, agafem el camí de tornada pel mateix lloc per on hem vingut. Podríem ampliar la ruta i arribar a altres llacs, però millor un altre dia, doncs els italians comencen a estar cansats.

De tornada, arribant al cotxe descobrim que en la segona part del recorregut ens ha agafat el sol, ens hauríem d’haver posat més crema solar.

L'excursió ha valgut la pena: no ens hem cansat gaire i tant l’experiència com la companyia han estat gratificants.


Introducción

Esta vez, con la finalidad de satisfacer la curiosidad de un par de amigos italianos, hemos hecho una ruta fácil, entretenida y con una relación esfuerzo/recompensa paisajística muy grande para los amantes de los estanques y las zonas con bastante vegetación. Hemos visitado el Estanque de Gerber, situado a 2.165 metros de altura.

La ruta consiste en un trayecto de 3,15 km de ida con un desnivel de 335 metros. La vuelta se realiza por el mismo camino, por lo tanto el recorrido total es de 6,3 km con un desnivel de 670 metros (ver recorrido). La durada aproximada es de 3 horas y 30 minutos teniendo en cuenta las diferentes paradas llevadas a cabo en los diferentes estanques que nos encontramos en el camino para disfrutar de la naturaleza y tomar fotografías.


La ruta

Seguimos la carretera C-28 subiendo por el Port de la Bonaigua y paramos en el aparcamiento del acceso a la estación de esquí de Baqueira-Beret que tiene en la zona sur, a medio valle.

Encontrar el inicio de la ruta ha sido fácil ya que sólo había un cartel, que nos indica la dirección del camino. Es fácil de seguir, pues queda muy bien marcado por el paso de la gente. Es una zona muy frecuentada sobre todo en verano a causa de la facilidad y la belleza paisajística.

En menos de 30 minutos y a un paso no muy acelerado llegamos a un primer estanque idílico, rodeado de árboles y protegido por libélulas de un azul metálico brillante. Se puede apreciar una buena variedad de flora y fauna.

Después de un breve descanso seguimos por la derecha del estanque, donde hallamos un camino que cambia su aspecto. Dejarmos el camino entre árboles y tropezamos con un conjunto de rocas que nos guían hasta el Estanque Pequeño de Gerber, donde llegamos en unos 20 minutos.

Sin parar seguimos el camino de rocas y en unos 10 minutos más, después de rodear el segundo estanque por la izquierda, llegamos al Estanque de Gerber. Es un paisaje digno de admirar, con mucho verde cerca del agua, pero rodeado de cimas rocosas donde todavía se observa alguna clapa de nieve a pesar de ser verano.

Aprovechamos para hacer una larga pausa, nos descalzamos y ponemos los pies en remojo para refrescarnos. No nos podemos bañar, pues estamos en una zona situada dentro del Parque Natural del Alt Pirineu y queda totalmente prohibido.

Después de hacer algunas fotografías y disfrutar de las vistas, tomamos el camino de vuelta por el mismo sitio por donde hemos venido. Podríamos ampliar la ruta y llegar a otros lagos, pero mejor otro día, los italianos empiezan a estar cansados.

De vuelta, llegando al coche descubrimos que en la segunda parte del recorrido nos ha dado el sol, deberíamos habernos puesto protección solar.

La excursión ha valido la pena: no nos hemos cansado mucho y tanto la experiencia como la compañía han sido gratificantes.



Introduction

Now, with the aim of satisfying the curiosity of a couple of Italian friends, we have chosen an easy and entertaining route, with a great ratio effort / landscape reward  for lovers of ponds and areas with vegetation. We have visited the Gerber pond, located 2,165 meters high.

The route consists on a 3.15 km journey with a height of 335 metres. The way back is taking the same trail, so the total route takes 6.3 km and a height of 670 metres (view route). It takes about 3 hours and 30 minutes, taking into account the different stops we made by the ponds we found on our way to enjoy nature and take pictures.


The route

We follow through the road C-28 to Port de la Bonaigua and stop on the parking that the ski resort of Baquèira-Beret has on the south part, in the middle of the valley.

To fins the beginning of the route is quite easy, as there is only one sign, pointing the direction. It is easy to follow, as it is very well pronounced thanks to people's steps. It is a popular destination especially in the summer because of the ease and the beauty of the landscape.

In less than 30 minutes and not walking very fast we reach a first idyllic pond, surrounded of trees and protected by dragonflies of a brilliant metallic blue. It is possible to appreaciate a great variety of flora and fauna.

After a quick break we keep the way to the right side of the pond, where we find a path that changes its appearance. We leave the way between the trees and discover a group of rocks that lead us to the Little Pond of Gerber, where we arrived in about 20 minutes. 

Non-stopping, we followed the rocky way and in about ten minutes, after surrounding the second pond on the left, we arrived to the pond Gerber. This landscape is a must, with lots of green close to the water and surrounded by rocky peaks where there is still some snow despite being summer.

We take this opportunity to take a long break, we take our shoes off and put our fett soak to freshen up. We cannot swim, because this is an area located within the Natural Park of the High Pyrenees and is strictly forbidden. We could continue the route and reach some other lakes, but we better do it another day, the Italians are starting to feel tired.

On our way back, while arriving to the car, we discover that during the second part of the journey we have slightly tan, we should have used some sunscreen.

The trip was worth it: we are not so tired and both the experience and the company have been rewarding.

dijous, 12 de juliol del 2012

Bosc d'Arnui i Bordes

Introducció

Avui hem fet una petita ruta pel Bosc d’Arnui situat al poble de Llavorsí, entre Sort i Esterri d’Àneu. Aquest és un petit bosc caracteritzat per tenir un fort pendent (com gairebé tot el territori de l’Alt Pirineu) i gaudir d’un gran valor ecològic degut a la seva flora on predomina el pi roig i els bedolls, així com per la seva variada fauna (daines, isards, porcs senglars, astors, talps, esparvers o mussols pirinencs). Un altre aspecte a destacar és el bon estat del bosc gràcies al manteniment que realitza el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

La ruta realitzada és de poc més de 5 km, amb un desnivell de 1034 metres (517 de pujada i 517 de baixada) i una durada de 3 h, tenint en compte les pauses per gaudir del paisatge i contemplar les bordes de Bardié i Arnui que ens trobem al llarg del camí.

La ruta

Aparquem el cotxe a la carretera principal que creua Llavorsí, carreguem les motxilles i ens endinsem al poble. No trobem el camí fins que ens indiquen com arribar des del darrere de l’escola, situada a la zona nord-oest del mateix poble.

Trobada l’escola només ens ha calgut deixar-la a mà dreta i seguir el camí que trobem indicat.


Seguim la ruta amb facilitat fins que topem amb una “porta de fusta” que evita que alguns cavalls ensinistrats que pasturen pel bosc puguin fugir. Obrim la porta, passem i la tornem a tancar.

A pocs metres ens trobem nous rètols indicatius. Aquests ens permeten triar si volem fer la ruta circular en sentit horari o antihorari. Finalment, decidim fer-la en sentit antihorari.

Posteriorment, ja ben endins del bosc arribem a les bordes de Bardié. És un lloc molt acollidor, on la llum del sol entra a través dels arbres i on la molsa recobreix pràcticament tot el que hi ha. Sembla que en qualsevol instant  hagin de començar a sortir nans i fades de sota de les pedres. No s’escolta res, només el vent i alguns ocells. És un bon moment per fer el primer descans i gaudir del que ens envolta.

Passades les bordes el camí es complica. La ruta deixa de ser òbvia i hem de començar a buscar els senyals grocs pintats als arbres i les roques.

En poc més de 20 minuts arribem a les bordes d’Arnui. Aquestes estan més ben conservades i podem observar com alguna encara té l’aparença d’una casa sense sostre. Aprofitem per fer un segon descans i donar un tomb per la zona deixant-nos guiar per unes campanes que sonen i ens condueixen fins a un grup de cavalls que pasturen.

Tornem a fer l’últim cop d’ull a les bordes, bevem aigua i fem camí. Aquest cop ens equivoquem en el recorregut al buscar el senyal groc i tirem muntanya amunt on trobem altres senyals que condueixen a una altra ruta bosc endins. Així doncs sortim del recorregut circular (veure recorregut). Deu minuts més tard decidim donar mitja volta i tornar a les bordes ja que estem caminant en línia recta cap al sud-oest.

Havent tornat a les bordes busquem noves marques pel camí. Aquesta vegada fem un cop d’ull per la baixada del cantó oposat pel qual hem arribat inicialment a les bordes. Finalment molt a prop dels cavalls que havíem vist, trobem una marca i comencem el camí de tornada sense cap nou entrebanc. Aspirem per última vegada l’aire humit que ens envolta; en un obrir i tancar d’ulls ens tornem a topar amb la “porta de fusta” i arribem al poble.

Ha sigut una caminada curta, però de totes maneres, el seu desnivell ens ha fet entrar gana.  

Introducción

Hoy hemos hecho una pequeña ruta por el Bosque de Arnui ubicado en el pueblo de Llavorsí, entre Sort y Esterri d’Àneu. Se trata de un pequeño bosque caracterizado por tener una fuerte pendiente (como pràcticamente todo el territorio del Alto Pirineo) y disfrutar de un gran valor ecológico gracias a su flora donde predomina el pino silvestre y los abedules, así como por su variada fauna (gamos, rebecos, jabalíes, azores, topos, gavilanes o mochuelos boreales). Otro aspecto a destacar es el buen estado del bosque gracias al mantenimiento que realiza el departamento de Medio Ambiente de la Generalidad de Cataluña.

La ruta realitzada es de poco más de 5 km, con un desnivel de 1034 metros (517 de subida y 517 de bajada) y una duración de 3 h, teniendo en cuenta las pausas para disfrutar del paisaje y contemplar las bordes de Bardié y Arnui que nos encontramos a lo largo del camino.

La ruta

Aparcamos el coche en la carretera principal que cruza Llavorsí, cargamos las mochilas y nos adentramos en el pueblo. No encontramos el camino hasta que nos indican cómo llegar desde la parte trasera de la escuela, ubicada en la zona noroeste del mismo pueblo.
Una vez hallada la escuela sólo hemos tenido que dejarla a mano derecha y seguir el camino que está indicado.

Seguimos la ruta con facilidad hasta que nos encontramos con una “puerta de madera” que evita que algunos caballos adiestrados que pastan por el bosque puedan huir. Abrimos la puerta, pasamos y la volvemos a cerrar.

A pocos metros nos encontramos nuevos carteles indicativos. Éstos nos permiten elegir si queremos hacer la ruta circular en sentido horario o antihorario. Finalmente, decidimos hacerla en sentido antihorario.

Posteriormente, ya dentro del bosque, llegamos a las bordas de Bardié. Es un sitio muy acogedor, donde la luz del sol entra a través de los árboles y el musgo recubre prácticamente todo lo que hay. Parece que en cualquier momento tengan que comenzar a salir enanitos y hadas de debajo de las piedras. No se escucha nada, sólo el viento y algunos pájaros. Es un buen momento para hacer el primer descanso y disfrutar de lo que nos rodea.

Pasadas las bordas, el camino se complica. La ruta deja de ser obvia y tenemos que comenzar a buscar las señales amarillas pintadas en los árboles y las rocas.

En poco más de 20 minutos llegamos a las bordas de Arnui. Éstas están mejor conservadas y podemos observar como alguna todavía tiene la apariencia de una casa sin techo. Aprovechamos para hacer un segundo descanso y dar una vuelta por la zona dejándonos guiar por unas campanas que suenan y nos conducen hasta un grupo de caballos que pastan.

Volvemos a dar una última ojeada a las bordas, bebemos agua y retomamos el camino. Esta vez nos equivocamos en el recorrido al buscar la señal amarilla y tiramos montaña arriba donde encontramos otras señales que conducen a otra ruta bosque adentro. Así pues salimos del recorrido circular (ver recorrido). Diez minutos más tarde decidimos dar media vuelta y volver a las bordas ya que caminamos en línea recta hacia el suroeste.

Habiendo vuelto a las bordas buscamos nuevas marcas en el camino. Esta vez hacemos una ojeada por la bajada del lado opuesto por el cual hemos llegado inicialmente a las bordas. Finalmente, muy cerca de los caballos que hemos visto, encontramos una marca y comenzamos el camino de vuelta sin ningún otro obstáculo. Aspiramos por última vez el aire húmedo que nos rodea; en un abrir y cerrar de ojos nos volvemos a encontrar con la “puerta de madera” y llegamos al pueblo.

Ha sido una caminata corta, pero de todos modos, su desnivel nos ha hecho tener hambre. 

Introduction

Today we made a little route through the forest Arnui, located in the town of Llavorsí, between Sort and Esterri d'Àneu. It is a little forest peculiar for its steep (like almost all the territory in the High Pyriness) and it is perfect for enjoying a great ecological value thanks to its flora, where the sots pine and the birch, as well as its varied fauna (deer, chamois, wild boars, hawks, moles, hawks or owls boreal). Another important point is the good conservation of the forest thanks to the maintenance that the Department of Environment of the Catalan Government (Generalitat de Catalunya).

The route took just a bit more than 5 km, with 1034 metres of descent (517 up and 517 down) and it lasted 3 h, taking into account the stops we made to enjoy the landscape and barns of Bardié and Arnui, that we found among the way.

The route

We parked the car on the main route that crosses Llavorsí, carried our bags and got into the town. We could not find the way until we were indicated how to find it on the back side of the school, located on the north-west side of the same village.

Once we found the school, we just had to leave it on the right and follow the indicated path.
We followed the route easily until we found a "wooden door" avoiding that some trained horses grazing in the forest could run away. We opened the door, crossed it and closed it again.

We found some new signs showing the way after some metres. These allowed us to choose wether to take the circular route clockwise or counterclockwise. We finally decided to take it counterclockwise.

After, once inside the forest, we got to barns of Bardié. This place is very cozy and light comes into it through the trees and the moss covers almost everything there is. It seems that any moment dwarfs and fairies could appear from under the stones. We hear nothing, just the wind and some birds. it is a great moment to take a first break and enjoy ehat is all around us.

After the barns, the way earns difficulty. the route stops being obvious and we have to start looking for yellow signs painted on the trees and the rocks.

We reach the barns of Arnui in about twenty minutes. They are better conserved than the other and we can se how they still have the appearence of a roofless house. We decide to take a sencond break and to go around the area, just by following some bells we can hear, coming from a group of grazing horses.

We go back to the barns just to take a last glance, drink some water and take the way back. This time, we take the wrong way while trying to find a yellow sign and go up to the mountain, where we find other signs pointing to the inside of the forest. Then, we are outside of the circular route (view route). We decide to turn back about ten minutes later and to go back to the barns, as we walk on a straight line to the south-east.

After coming back to the barns, we look for news signs on the way. this time we check through the descent on the opposite side that took us there on the beginning. Finally, very close to the horses we have seen, we find a new sign and start the way back without any other handicap. We breath the fresh air around us for the last time and in the blink of an eye we are in front of the "wooden door" again and get to the town.

Despite it has been a short walk, its slope got us hungry. 

dimarts, 10 de juliol del 2012

Pedalada nocturna Lo Pamano 2012

La Pedalada nocturna Vall d'Àssua Lo Pamano es realitzarà a Llessui dissabte 14 de juliol. Aquesta cursa, oberta a tothom, té un recorregut de 28,04 km amb un desnivell de 785 m que s'ha de realitzar en un màxim de 2 hores i 15 minuts. A la seva pàgina web hi ha més informació. 

Vall d'Àssua
La Pedalada nocturna Vall d'Àssua Lo Pamano se realizará en Llessui el sábado 14 de julio. Esta carrera, abierta a todo el mundo, tiene un recorrido de 28,04 km con un desnivel de 785 m que se debe realizar en un máximo de 2 horas y 15 minutos. En su página web hay más información. 

Pedalada nocturna Vall d'Àssua Lo Pamano will take place in Llessui on Saturday 14th July. This race, opened to everyone, has 28.04 km of distance with 785 m ascent and has to be finished in 2 hours and 15 minuts the most. There is more information on its website.

dimarts, 3 de juliol del 2012

Marxa per la Vall de Cardós

Romànic a la claror és una marxa no competitiva de 42 km, amb 2500 m de desnivell, que s'ha de completar en menys de 12 hores. La cursa, que recorre els 18 pobles de la Vall de Cardós, serà el dissabte 7 de juliol.

Església de Santa Maria de Cardós
Romànic a la claror (Románico en la claridad) es una marcha no competitiva de 42 km, con 2500 m de desnivel, que debe completarse en menos de 12 horas. La carrera, que recorre los 18 pueblos de Vall de Cardós, tendrá lugar el sábado 7 de julio.

Romànic a la claror (Romanesque in the light) is a 42 km non-competitive walk, with 2500 m of ascent, which should be completed in 12 hours. The race, which covers the 18 villages in Vall de Cardós, will take place on Saturday 7th July.

divendres, 15 de juny del 2012

1r Torneig de Tennis Femení Vila de Rialp

El 1r Torneig de Tennis Femení, modalitat dobles, Vila de Rialp tindrà lloc al Club Esportiu Vall d'Àssua (+info) diumenge 17 de juny 2012, per celebrar la finalització del curs de tennis realitzat per les dones del Pallars Sobirà. 

Club Esportiu Vall d'Àssua
El 1r Torneo de Tenis Femenino, modalidad dobles, Vila de Rialp tendrá lugar en el Club Esportiu Vall d'Àssua (Club Deportivo Vall d'Àssua) (+info) el domingo 17 de junio de 2012, para celebrar la finalización del curso de tenis realizado por las mujeres del Pallars Sobirà.

The 1st Women's Tennis Tournament in Rialp, doubles, will take place in Club Esportiu Vall d'Àssua (Vall d'Àssua Sports Club) (+info) on Sunday 17th June 2012, to celebrate the end of the tennis course made by Pallars Sobirà's women.

divendres, 8 de juny del 2012

IX Cuita el Sol


Església d'Àreu
Cuita el Sol és una popular cursa d'alta muntanya que consisteix en pujar una milla vertical al Monteixo, abans l'ombra no atrapi els participants. Aquesta edició es farà el dissabte 9 de juny a Àreu (+info).
A part de la cursa esportiva, es faran diferents activitats (mercat de productes tradicionals, una exhibició de gossos pastor, un ball popular…) durant tot el dia.

Cuita el Sol es una popular carrera de alta montaña que consiste en subir una milla vertical al Monteixo, antes que la sombra alcance a los participantes. La próxima edición se celebrará el sábado 9 de junio en Àreu (+info). 
Aparte de la carrera deportiva, se realizarán diferentes actividades (mercado de productos tradicionales, exhibición de perros pastor, baile popular...) durante todo el día.

Cuita el Sol is a popular high mountain race that involves climbing a vertical mile in Monteixo, before the shadow reaches the runners. The next edition will take place on Saturday 9th June in Àreu (+info). 
Besides the sport race, different activities (traditional products market, sheepdog exhibition, popular dance...) will take place all day long.