Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris route. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris route. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 d’agost del 2013

Peramea - Montcortés

Aprofitant el bon temps dels últims dies, vam decidir anar per la Geganta Adormida, des de Peramea fins a Montcortés, tornant a Peramea mitjançant una ruta circular. Vam sortir de Peramea, vam desviar-nos cap al Dolmen de la Mosquera i vam tornar a la ruta en direcció a Pujol. Malauradament, abans d'arribar-hi, ens vam trobar que les destrosses de les pluges impedien seguir. Vam haver de tornar cap a Peramea, i allà vam agafar el cotxe per gaudir una estona de l'Estany de Montcortés. Veure ruta

Aprovechando el buen tiempo de los últimos días, decidimos ir por la Geganta Adormida, desde Peramea hasta Montcortés, volviendo a Peramea mediante una ruta circular. Salimos de Peramea, nos desviamos hacia el Dolmen de la Mosquera y volvimos a la ruta en dirección a Pujol. Desafortunadamente, antes de llegar, nos encontramos que los destrozos de las lluvias impedían seguir. Tuvimos que volver a Peramea, y allí tomamos el coche para disfrutar un rato del Lago de Montcortés. Ver ruta


Taking into account the nice weather from the last days, we decided to go through Geganta Adormida, from Peramea to Montcortés, going back to Peramea through a circular route. We left from Peramea, left the route to see the Dolmen of Mosquera and went back Pujol direction. Unfortunately, before reaching it, we found the damage of the rains which didn't let us continue. We had to go back to Peramea, and there we took the car to enjoy a little the Lake Montcortés. View route

Vistes cap a la Geganta Adormida

Primer pla de la Geganta Adormida

Dolmen de la Mosquera

Estany de Montcortés

dijous, 8 d’agost del 2013

Llavorsí - Castell de Gilareny





Avui, us portem una ruta molt senzilleta, que podeu realitzar en una mitja hora aproximadament, i que ens porta des de la vora del riu Noguera Pallaresa al seu pas per Llavorsí fins al Castell de Gilareny, actualment en ruines, envoltat de prats verds. Les vistes al poble i a la central hidroelèctrica són fabuloses. Veure ruta

Hoy, os traemos una ruta muy sencilla, que podéis realizar en una media hora aproximadamente, y que nos lleva desde la orilla del rió Noguera Pallaresa en su paso por Llavorsí hasta el Castillo de Gilareny, actualmente en ruinas, rodeado de prados verdes. Las vistas al pueblo y a la central hidroeléctrica son fabulosas. Ver ruta


Today, we'll talk about a very easy route, which can be done in approximately half an hour, and that takes you from the side of the river Noguera Pallaresa in Llavorsí to the Castle of GIlareny, nowadays in ruins, surrounded by green meadows. The views to the town and the hydroelectric central are fabulous. View route

Aparcament del Callau - Bosc del Gerdar i Mata de València

Dies enrere, aprofitant la verdor dels boscos i l'abundància d'aigua gràcies a les pluges i el desgel de les últimes setmanes, vam decidir anar a fer una molt breu passejada fotogràfica per la Mata de València i el Bosc del Gerdar. Us en deixem unes imatges i l'enllaç a la ruta perquè pugueu veure on són fetes.

Días atrás, aprovechando que los bosques están verdes y la abundancia de las aguas gracias a las lluvias y el deshielo de las últimas semanas, decidimos ir a dar un paseo fotográfico muy breve por la Mata de València y el Bosque del Gerdar. Os dejamos unas imágenes y el enlace a la ruta para que podáis ver dónde se han realizado.


Some days ago, taking into account the green forest and the abundance of water due to the rains and ice melting from the last weeks, we decided to go for a very short photographic walk through Mata de València and the Gerdar Forest. Here we share some pictures and the link to the route so that you can know where they were taken.








dissabte, 18 d’agost del 2012

Les Veus del Pamano

Fins el proper 31 d'agost s'organitzen sortides de mig dia amb reserva prèvia per conèixer els escenaris de l'obra de Jaume Cabré, que va inspirar-se en Llessui i la Vall d'Àssua. Les sortides són des de Llessui a les 10.30h. Reserves al telèfon 973621798.

Hasta el próximo 31 de agosto se organizan salidas de medio día con reserva previa para conocer los escenarios de la obra de Jaume Cabré, que se inspiró en Llessui y la Vall d'Àssua. Las salidas son desde Llessui a las 10.30h. Reservas al teléfono 973621798.

Until next 31st August half day outings are organized previous reservation to know the stages of the work by Jaume Cabré, who inspired in Llessui and Vall d'Àssua. Outings are from Lessui at 10.30am. Reservations to the telephone 973621798.

dimarts, 14 d’agost del 2012

Pla de Boavi

Introducció

El Pla de Boavi, com el seu nom indica, és un pla paradisíac envoltat de muntanyes d’on sorgeixen de manera aleatòria rierols pressumptuosos entre els camins que acabaran formant part del riu Noguera de Cardós.

La seva flora està formada principalment pel pi roig, el pi negre i avets. Aquesta flora es veu combinada amb l’activitat humana de la ramaderia, que deixa una clara marca en alguns indrets del territori. Tanmateix, aquesta activitat ajuda a conservar net en general el sotabosc del pla.

Gràcies al poc desnivell del pla i a la força amb què el paisatge absorbeix les persones és un lloc idíl·lic per anar a passejar en família amb els infants i gaudir de la natura. No hi ha cap recorregut específic, però anar i tornar fins al l’altre extrem del pla situat a uns 1400 metres d’altitud suposa una distància de 5 km amb un desnivell mínim de 100 metres (veure recorregut).


La ruta

Ens llevem i fa un temps esplèndid. Tot i haver tingut ahir un dia esportivament complet amb escalda i partit de futbol i estar un xic cansats, no volem desaprofitar el sol que fa. Així doncs, decidim sortir amb la càmera de fotos a fer un tomb per algun indret tranquil que ens permeti estirar les cames durant una estona: el Pla de Boavi.

Agafem el cotxe i arribem a Tavascan. Allà veiem les indicacions que marquen el camí direcció el Pla de Boavi. Seguim per una carretera no asfaltada fins a arribar a un barrera que ens talla el pas i ens indica l'inici del camí.


Comencem a caminar i ja ens trobem amb nombrosos rierols que surten per les parets rocoses que ens envolten. Ens fa sentir com nens petits el fet d'haver de sortejar aquests rierols creuant-los per damunt de pedres que sobresurten del baixíssim nivell de l’aigua.

A mida que avancem el pla es va obrint cada vegada més al davant nostre oferint diferents propostes fotogràfiques a les que no ens podem resistir. Sense adonar-nos-en avancem molt a poc a poc ja que ens entretenim fotografiant i perdem força temps.



Finalment arribem a una gran esplanada on pastura un ramat de vaques.


Passat aquest “descampat” ens trobem amb el Pont de Boavi, que marca el final del pla. A partir d’aquí el GR11 segueix i ens ofereix diferents rutes cap a diversos llacs i fins i tot la possibilitat d’arribar al Pla de Boet. Ens endinsem uns metres dins aquest recorregut per deixar-nos absorbir per un camí estret, que trenca radicalment amb el paisatge que ens havia acompanyat fins el moment, on els arbres fan de sostre i pràcticament no deixen passar els rajos de sol. Finalment, al cap d’uns 500 metres, decidim fer mitja volta i deixar els altres possibles recorreguts per un dia que ens llevem amb més temps i energies.


Ha sigut una excursió amb un ritme molt diferent a les fetes durant els últims dies, però hem gaudit de la “Matter Natura”  des d'un altre punt de vista molt romàntic.




Introducción

El Pla de Boavi, como su nombre indica, es una llanura paradisíaca rodeada de montañas de donde surgen de manera aleatoria arroyos presuntuosos entre los caminos que acabaran formando parte del río Nogera de Cardós.

Su flora est formada principalmente por el pino rojo, el pino negro y abetos. Esta flora se ve combinada con la actividad humana de la ganadería, que deja una clara marca en algunos lugares del territorio. Sin embargo, esta actividad ayuda a conservar limpio en general el sotobosque de la llanura.

Gracias al poco desnivel de la llanura y a la fuerza con la que el paisaje absorve a las personas es un lugar idílico para ir a pasear en familia con niños y disfrutar de la naturaleza. No hay ningún recorrido específico, pero ir y venir hasta el otro extremo de la llanura situada a unos 1400 metros de altitud supone una distancia de 5 km con un desnivel de 100 metros (ver recorrido).


La ruta

Nos levantamos y hace un tiempo espléndido. A pesar de haber tenido ayer un día deportivamente completo con escalada y partido de fútbol y estar un poco cansados, no queremos desprovechar el sol que hace. De esta manera, decidimos salir con la cámara de fotos a dar una vuelta por algún lugar tranquilo que nos permita estirar las piernas durante un rato: el Pla de Boavi.

Tomamos el coche y llegamos a Tavascan. Allí vemos las indicaciones que marcan el camino en dirección al Pla de Boavi. Seguimos por una carretera no asfaltada hasta llegar a una barrera que nos corta el paso y nos indica el inicio del camino.

Comenzamos a caminar y nos encontramos con numerosos arroyos que salen de la paredes rocosas que nos envuelven. Nos hace sentir como niños pequeños el hecho de haber sorteado estos arroyos, cruzándolos por encima de las piedras que sobresalen del bajísimo nivel del agua.

A nuestro paso se va abriendo cada vez más la llanura ofreciéndonos diferentes propuestas fotográficas a las que no nos podemos resistir. Sin darnos cuenta avanzamos muy poco a poco ya que nos entretenemos fotografiando y perdemos bastante tiempo.

Finalmente, llegamos a una gran llanura donde pasta un rebaño de vacas.

Pasado este "descampado" nos encontramos con el Puente de Boavi, que marca el final de la llanura. A partir de aquí el GR11 sigue y nos ofrece diferentes rutas hacia diferentes lagos e incluso la posibilidad de llegar al Pla de Boet. Nos adentramos unos metros dentro de este recorrido para dejarnos absorver por un camino estrecho, que rompe radicalmente con el paisaje que nos habia acompañado hasta el momento, donde los árboles nos hacen de techo y prácticamente no dejan pasar los rayos del sol. Finalmente, a unos 500 metros, decidimos dar media vuelta y dejar los otros posibles recorridos para una día que nos levantemos con más tiempo y energías.

Ha sido una excursión con un ritmo muy diferente a las hechas durante los últimos días, pero hemos disfrutado de la "Matter Natura" desde otro punto de vista muy romántico.



Introduction

Pla de Boavi, as its name indicates, is a paradisiac plain surrounded by mountains where randomly rise streams between the path that will form part of the river Noguera de Cardós. 

Its flora i mainly compound of scots pine, black pine and firs. This flora is combined with the human activity of livestock, which leaves a clear landmark in some parts of the territory. Nevertheless, this activity helps to preserve the undergrowth of the plane generally clean.

Thanks to the little drop of the plane and the strength the landscape absorbs people, it is an idyllic place to go for a walk with the children in family and enjoy nature. There is not a specific route, but going and coming back from the other side of the plane located approximately 1400 meters means a distance of 5 km with a minimum slope of 100 meters (view route).


The route

We wake up and the weather is wonderful. Despite yesterday was a very complete sporty day with climbing and soccer game and that we are a bit tired, we don't want to waste the sun. Then, we decide to go for a walk with the photo camera  somewhere peaceful so that we can stretch our legs for a while: Pla de Boavi.

We take the car and get to Tavascan. There we find some directions that show the way to Plan de Boavi. We follow a track until we get to a barrier that interrupts the path and indicates the beginning of the route.

We start to walk and soon find many streams that leave from the rocky walls around us. We feel like children as we have to jump over stones that stand out the extremely low water to cross and avoid it.

As we move forward the plane opens more every thine in front of us offering different photographic approaches to which we can not resist. Not realizing we keep moving forward very slowly as we entertain taking pictures and losing quite a lot of time.

We finally arrive to a big esplanade where a herd of cows grazes.

After this "empty land" we find the Bridge of Boavi, which marks the end of the plane. From here, the GR11 follows and offers different routes to different lakes, even the possibility of arriving to Pla de Boet. We go deeper in this route for some metres so that the narrow path can absorb us; it breaks radically with the landscape that had accompanied us until now, where trees are the ceiling and do not let the sunlight go in. Finally, after about 500 metres, we decide to go back and leave the other routes for another day that we wake up with more time and energy.

It was a tour with a very different rate to those made in the recent days, but we enjoyed the "Matter Natura" from another very romantic point of view.