Ruta: Divendres 4 de maig

Inici del camí a Àrreu

Després de molts mesos tornem de ruta pel Pallars. Rememorant els intensos i freds dies del mes de desembre, comencem igualment decidides a arribar a Àrreu. Aquesta vegada, però, a peu. Tot i anar perfectament preparades per l'ocasió, el que no prevèiem eren aquells núvols tan foscos. Canviem de plans i anem cap a Esterri on, encara desert, hem pogut fer un petit reportatge fotogràfic.

Direcció cap a Llavorsí, no podem estar-nos de parar i fotografiar com la primavera ja ha arribat als prats plens de flors i creiem que és la millor època de l'any per gaudir dels observatoris ornitològics de la Mollera.

Agafant el desviament cap a Espot trobem una cascada que llança bombes d'aigua a batzegades muntanya avall i fotografiem el poble des de diferents angles. La muntanya vesteix un gran mantell blanc, tot i les altes temperatures.

Ja de baixada, rere el gran esforç realitzat durant els darrers mesos per localitzar el camp de Slàlom Aigües Braves en el Noguera Pallaresa, pel seu pas per Llavorsí, ens dirigim a Yeti cercant la resposta, que és clara: ja no existeix, tot i que se'n poden trobar les restes darrere les piscines del poble.

El cel és cada vegada més negre però encara no plou: podem anar a Roní, un poble que certament ens sorprèn, doncs té molt més encant del que sembla vist des de la carretera. Veiem que som realment a prop de Montenartró, on hi ha indicades diverses rutes a fer pel bosc, i no volem deixar perdre la oportunitat de visitar-lo. Resulta ser espectacular! És un poble medieval amb diferents passos per sota les cases i, a l'arribar a l'església, al final del poble, ens trobem amb un gran contrast: prats florits en primer pla, amb la Pica d'Estats nevada al fons. Immillorable!

Església de Roní amb la Pica d'Estats nevada al fons

Comença a ploure i decidim fer una pausa per dinar. La pluja apreta, acompanyada de tormenta, i ens espatlla els plans de la tarda.

Quan comença a afluixar, emprenem la ruta cap a Pujalt, al Museu de les Papallones de Catalunya. Passat el desviament de la carretera de Llessui cap a Olp, trobem un espectacular Arc de Sant Martí al fons de la vall, que va de banda a banda, creant un perfecte semicercle.

L'arc de Sant Martí doble de camí a Pujalt

Arribem a Pujalt acompanyades de la pluja i ens trobem amb una gran sorpresa: el museu ja ha estrenat la nova seu! Ens hi dirigim però encara no són les cinc i no han obert. Fem la fotografia del nou edifici, tot i no estar la façana acabada. En aquell moment, l'Alfons i la Maria Teresa venen cadascun sota el seu paraigües i ens aixopluguen mentre ens pregunten si volem visitar el museu, al que nosaltres responem que ja el coneixem i només necessitem una foto. Molt amablement ens fan una exhaustiva explicació del nou museu i el seu contigut, que gràcies a l'ampliació de l'espai s'ha triplicat. Passen fins a gairebé dues hores d'agradable conversa, durant la qual ens presenten el seu fill, l'únic encarregat que ens faltava per conèixer.

Vistes des de Pujalt

Quan sortim, fa un sol radiant i aprofitem per gaudir una estona de les vistes que ens ofereix el poble. En acabar, després de 177 km, estem satisfetes de la feina feta, tot i que el temps no ha estat el nostre aliat. Esperem que demà faci més bon dia.