Ruta: Tavascan - Baiasca

La Pleta del Prat, Tavascan

Quarts de nou del matí, menys tres graus de temperatura i el cotxe completament congelat. Una altra vegada. La ruta prevista promet ser interessant: deixem enrere les valls d'Àneu i ens endinsarem a les valls de Cardós i Farrera. Amb uns entrepans, plàtans i xocolatines a la bossa, comencem la jornada. D'una tirada anem fins a Tavascan i seguim la carretera fins l'estació d'esquí: primera parada. El bon temps fa que només trobem una mica de gel en alguna zona, la neu queda relegada als cims de les muntanyes més altes. 

Després de parar a Tavascan, seguim cap a Lladorre, on fem una parada ràpida. A Lladrós, evitant un carreró ple de gats, pujem caminant fins a l'església. Construïda al punt més alt de la vila, té unes grans vistes. Seguim. La pilot aprofita el desviament de Boldis Jussà i Boldis Sobirà per explica a la copilot que "jussà" significa "sud" i "sobirà", "nord". 

Vistes a la vall des de l'església de Lladrós

Ens desviem de la carretera principal per anar cap a Esterri de Cardós, pujant abans a 

Ginestarre. Les ermites d'aquestes dues poblacions es troben a un extrem dels pobles, 

El primer gos del dia

estan molt ben conservades i tenen vistes a tota la vall. Sortint d'Esterri, un gos ens obstaculitza el pas: està assegut al mig del camí i no té intenció de moure's. Ens veiem  obligades a enredar-lo tirant-li una pedreta perquè la vagi a buscar, amb la mala sort que la pedra cau molt aprop del gos. Sort que no li va caure a sobre! De camí a la carretera principal, fem una parada ràpida a Arròs de Cardós, on un gos curiós ens segueix. 

Ja a la carretera principal ens dirigim a Ribera de Cardós. Des d'aquesta població divisem unes cases i una església dalt d'una muntanya. Intrigades, preguntem de quin poble es tracta: és Surri. Ens apuntem anar-hi més endavant. Fem les fotos a l'església de Santa Maria de Ribera de Cardós i deixem el poble. 

Surri des de Ribera de Cardós

Ara ens dirigim a Àreu, concretament anem fins al Museu de la Fusta. El lloc és impresionant i les vistes encara més. Ens sorprèn l'església de La Forga: a través d'una volta, s'accedeix a un porxo amb vistes a la vall, on hi ha la porta d'accés al temple. 

Tot i que teníem previst anar fins al Pla de Boet, com que una ja hi ha estat i coneix el camí, decidim deixar-ho per quan faci més bon temps i tinguem un vehicle més adient al terreny. Així doncs, després de parar a Àreu i fer una mini volta al poble, anem carretera avall fins a Alins, on fem una altra ràpida parada. 

A Ainet de Besan veiem un rètol per anar a Buiro, és una pista però tot i així l'agafem. No vindrà d'una altra! Després d'uns quants kilòmetres el camí empitjora i decidim fer mitja volta. Veiem un cartellet que indica que en 5 minuts s'arriba a la Borda de Cometa i en 30 al Pla de Buiro. Fem la primera miniexcursió, però el camí és massa difícil pel calçat que portem com per arribar al Pla. Intentarem arribar-hi des d'un altre camí. 

Cavalls al desviament

Just davant del poble d'Araós hi ha un desviament per arribar a les Bordes de Virós. L'agafem. Després d'uns quants kilòmetres ens trobem, per sorpresa, un desviament per arribar al Pla de Buiro, els cavalls que hi ha ens miren un moment i segueixen pasturant tranquil·lament. Aquesta pista està en més bon estat que l'anterior. Som optimistes. Quan hi arribem ens quedem sense paraules: el lloc és impresionant! Des d'aqui es veu la Pica d'Estats ben nevada. Hi ha uns contrasts de colors preciosos i, evidentment, aprofitem per fer fotos de tot. Seguim les indicacions i arribem a l'ermita de les Santes Creus, un temple que només es diferencia d'una borda per la finestreta rodona sobre l'altar. Feia dos dies que patíem per si la passàvem de llarg, no recordàvem on es trobava i ara ja la tenim al davant!

Cabana i borda de Miquel, de Bordes de Buiro, amb la Pica d'Estats al fons

Desfem la pista fins al desviament i seguim la carretera fins a les Bordes de Virós. En no res hi arribem i trobem que també és un lloc fantàstic. Punt de partida de vàries excursions pel Bosc de Virós i els dels voltants, té panells informatius i una bona àrea d'esbarjo. Ens trobem amb dues famílies preparant-se el dinar. La canalla ens observa encuriosida mentre fem fotos. Apuntat queda fer-hi una barbacoa quan hi tornem més endavant.

D'una tirada ens plantem a Burg, on preguntem per arribar a les Bordes. El primer que ens diuen és que no són de la zona, però els preguntem igualment ja que potser ja hi han estat i ens poden indicar el camí. Comencem a parlar i ens acaben explicant tot el que podem veure a la vall i com arribar-hi. Sort que no eren d'allà! Això sí, ens diuen que el camí pot estar molt malament i que amb el cotxe que portem potser no podrem passar. Ens sentim ofeses: el nostre cotxe ha passat per moltes pistes aquests dies i de totes n'ha sortit victoriós! (Som fans de la frase "una retirada a tiempo es una victoria").

Farrera des a l'inici de la pista

Pugem a Farrera, des d'on comença la pista. Al ser ampla ens permet anar esquivant els sotracs i xaragalls. En alguns moments anem molt lentes, però anem tirant. Realment crèiem que el camí seria pitjor. En un moment donat després d'un revol tancat ens trobem 

Les vaques i vedells a la tornada

unes quantes vaques i vedells. Creiem que entre dues podrem passar, lentament ens hi acostem i les vaques, molt llestes elles, s'acaben apartant. Al següent revolt ens surt un gos del no res. Ens enduem un bon ensurt, però a l'anar tan lentes queda en no res. Quan per fi arribem a les Bordes, quedem bocabadades. El lloc és impresionant: hi ha vàries edificacions, una d'elles habitada i la resta en millor o pitjor estat, l'esplanada té unes vistes indescriptibles i hi ha uns cavalls pasturant i unes vaques més enllà.

Seguim pista amunt en busca d'un famós mirador. Quan hi arribem, ens quedem sense paraules. Fem fotos per crear panoràmiques i, fins i tot, fem una sessió de fotos al nostre petit cotxe urbà digna del millor 4x4. Seguim el camí intentant arribar a una petita vall, la pista empitjora massa i decidim fer mitja volta. De tornada ens tornem a topar amb les vaques, del gos ni rastre.

Església de Sant Roc

De nou a Farrera, creuem el poble per anar a Alendo. Ens sorprèn que per sortir de la vila haguem de passar per una volta que hi ha als peus del campanar de l'esglèsia. El camí a Alendo ens sembla una autopista en comparació a la pista de la que venim. Una parada ràpida i a refer el camí direcció Tírvia.

A Tírvia, una amable família ens dóna les indicacions per arribar a la petita ermita que busquem. Ja amb l'estómac al seu lloc, la conductora dina mentre la copilot fa les fotos pertinents. Encara queda una mica de sol i aprofitem per anar als dos pobles que ens han quedat pendents de la llista d'ahir: Baiasca i Arestui. L'excursió és un fracàs, ja que a molts dels llocs hi haurem de tornar amb el bon temps; la pista és gelada i amb neu en alguns revolts, entre els quals la copilot és qui aprofita per dinar. Acaba aquí la nostra ruta, després de 230 km, estem esgotades.