dijous, 8 de desembre del 2011

Ruta: Port de la Bonaigua - Escaló


El cotxe gelat
Quarts de nou del matí, menys tres graus de temperatura i el cotxe completament congelat. Hora de començar una nova ruta. Reprenem la recerca de l'ermita de la Mare de Déu de les Ares. Anit ens van explicar on es troba, sembla que ahir anàvem ben encaminades. Després d'unes voltes, aconseguim trobar-la: no era tant difícil i, fins i tot, una de nosaltres ja hi havia estat! Durant el camí, hem trobat el Refugi del Gerdar de casualitat. Perfecte!

De baixada del Port de la Bonaigua, ens endinsem cap al Bosc de la Bonaigua i, més tard, cap al Bosc del Gerdar. Aconseguim arribar a l'aparcament del Callau que, tot i que crèiem que no el trobaríem, ha resultat molt més senzill del que pensàvem. Punt de partida de moltes excusions, té un panell informatiu on veiem que tenim la Mata de València just al nostre davant!

Vistes des del Port de la Bonaigua
Reculem cap a l'ermita. Volem calcular exactament a quants kilòmetres està des del desviament de Sorpe. També fem el càlculs necessaris per conèixer les distàncies fins a l'aparcament del Callau. Aparcades al Port de la Bonaigua és el moment perfecte per menjar un plàtan i una xocolatina.

Tirem milles avall, fins a València d'Àneu, on intentem trobar el camp de tir, però després de passar per molts camps i trobar-nos el pas barrat per una bassa d'aigua, decidim deixar-ho estar. Insistim en la necessitat d'un 4x4.

Les vaques d'Aurós
Ens dirigim a Esterri d'Àneu des d'on enfilem cap a Cerbi. De camí, parem a observar l'esglèsia d'Unarre: les vistes són magnífiques. Més amunt, des de la carretera veiem dues ermites, tirem endavant i la carretera ens hi deixa al costat. No sabem on som ni de quines capelles es tracta. Afortunadament un bon pastor ens en fa cinc cèntims i averigüem que som a Aurós i que una d'elles és privada. Deixem passar el pastor i les vaques i seguim muntanya amunt. En un trencall per anar a Sant Beado algú ha pintat un "4x4" al cartell, li fem cas i seguim cap al poble. A Cerbi deixem el cotxe a l'aparcament de l'entrada: només podem seguir a peu. Visita fugaç al poble i veiem que per anar a San Beado caminant calen 55 minuts. Ho deixem per més endavant.

Ja de baixada, ens desviem cap a Gavàs: un altre poble ple de gats, església imponent i vistes a la vall. Quan estàvem a punt de fer mitja volta, veiem el cartell de la formageria que estàvem buscant. Ens hi arribem: una mica més i tornem a Unarre caminant!

Santa Maria d'Àneu al fons
De nou al cotxe, conduim fins al desviament d'Esterri cap a Escalarre. Parada tècnica a fer fotos a una ermita preciosa i agafem el camí que ens porta cap a la Mollera. Hi descobrim un parell de búnquers. No podem seguir, reculem i ens desviem pel trencall que havíem vist per anar a Santa Maria d'Àneu. Al parar a fer unes fotos a mig camí, un gos s'ens acosta i, al arrencar de nou, comença a córrer al costat del cotxe! És una pena que la càmera de vídeo no tingués bateria, l'escena era digna de quedar immortalitzada: un gran gos blanc corrent per un camp verd i controlant que el cotxe contra el que competeix no l'avanci.

La Mollera
De nou a Esterri. Parem a dinar. Després d'uns entrepans calents i una pausa al solet, ens posem les piles. Fem la ruta prevista i anem a la Guingueta d'Àneu. Fem una altra parada a la Mollera, aquest cop a un dels miradors del costat de la carretera, i fem unes fotos a uns ànecs coll-verd. Un cop a la Guingueta, creuem el pont i gaudim de la posta de sol i els reflexes. Veiem dos búnquers més i ens apuntem per la pròxima fer, ni que sigui un trosset, la Línia P. 

La difícil carretera a Escart
A contrarellotge perquè comença a haver-hi poca llum per fer fotos, ens dirigim a Escart. Al·lucinem amb la carretera i encara més en veure el camí a l'església de la Mare de Déu de la Roca. No sabem si deixar-ho per més endavant o simplement no anar-hi mai: és un caminet massa difícil per nosaltres. Refem la difícil carretera i ens dirigim a Escaló. Des de la carretera es veu Sant Pere de Burgal, fem fotos, ens apuntem fer l'excursioneta quan tinguem temps.

A Escaló, la copilot obliga a la conductora a baixar del cotxe i estirar les cames. Fem una volta pel poble, tot explicant, la primera a la segona, què és una vila closa i què té d'especial aquesta població. Ha valgut la pena aquesta merescuda pausa. Tornem al vehicle i matem aquí la recera per avui, després d'haver fet 170 km. Estem contentes de com ha anat la jornada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada